Emiliano Zapata
Lax & Busto

Quan s'encén una llum, una flama,

a dins la teva ànima, dins el teu cor,

fes perquè no s'apagui,   potser valgui la pena.

Quan alguns tenen tanta riquesa

i a d'altres en canvi, ens falta la feina,

un home sense terra,   no serà un home lliure, no mai.

Si no cantem tots que aquesta és la nostra lluita

tot seguirà igual.

I no em diguis que no, per favor,   digues-m'ho a la cara,

doncs la terra és la mare el moment és ara i el lloc és aquí.

Ai! Emiliano, Emiliano Zapata,

al teu costat vaig lluitar fa molts anys.

Torna aquí amb mi però vine amb americana

i fer-me un pan de Ayala per la llibertat. (bis)

Tu lluitaves amb terratenientes

mentre els manava Victoriano Huertas.

Portava ulleres fosques i,   matava els seus germans.

Tu vas dir que la terra ha de ser

per aquell que la treballa amb les seves mans

i el poble de Morelos,   vas convèncer tu a crits d'olé!

no volies cap càrrec mentre Pancho Villa es va significar.

Presidente no vas voler ser,   ni un ric hacendado.

És per això que jo et canto

si volem ser lliures haurem de lluitar.

Ai! Emiliano, Emiliano Zapata,...   (bis)

I si és que algú té molta fortuna

que no la guardi tota per ell,

doncs si la lluna per tots és una,

també la terra serà per la gent.

Sé que ho veurem,

La nostra ànima és una, algun dia ho veurem...

Ai! Emiliano, Emiliano Zapata,...  (bis)

< Voltar